Hola,
 
estoy triste. Por la mañana, después de imprimir mi ejercicio de Redacción Periodística, he olvidado mi tarjeta dentro de la fotocopiadora del último piso.
 
Dentro había dinerito para hacer unas 60 copias, pero eso no es lo que más me entristece, ya que lo más importante en la vida es tener salud. Lo que más me fastidia es saber que nunca más volveré a tener ese plastiquito blanco en mi cartera. Tendré otro, sí, pero no será lo mismo…
 
Por favor, chicos y chicas: mucho cuidado cuando hagáis fotocopias o imprimáis trabajos. La fatalidad no avisa, al menos hasta que llegas al metro y te das cuenta de que debajo de la T-10 ya sólo queda… la nada.
 
N. 

ODA A LA TARJETA DE NÉSTOR
 
Blanca tarjeta de impresiones de dudosa calidad,
tragas mi dinero y sin embargo nunca engordas,
siempre fina, impoluta y servil,
no sé que haría sin ti en mi supervivencia universitaria.
 
Llegaste un día por arte de magia,
cual condón de una máquina discotequera,
como lengua que pretendía seducirme,
casi como tíquet de un peaje que pagué con creces.
 
Siempre en mi bolsillo,
escondida entre el resto de mis tarjetas.
El peor momento es cuando me separo de ti,
introduciéndote en esa máquina infernal de escupir hojas borrosas,
y aunque trate de recuperarte,
siempre deberé esperar esa dichosa cuenta atrás
5,
4,
3,
2,
1,
y vuelves a mi,
como vuelven los pájaros en primavera,
el sol en verano,
y el motorista a casa por navidad.
 
Néstor te queria,
tu le prometiste amor eterno.
Jugabas entre sus dedos y amabas su confortable bolsillo.
Y le ahcias sufrir en tu eterna cuenta atrás,
5,
4,
3,
2,
1…
Pero esta vez no.
Nadie te recogió.
Néstor, entre pensamientos libidinosos que no trataremos en esta oda,
se olvidó de su amada tarjeta.
Con su rojo corporativo,
su blanco impoluto,
y su bautizo bajo el nombre de OCE.
 
Ella vio como Néstor se alejaba,
y lloró en silencio tarjetil,
como lloran las tarjetas universitarias,
con 60 copias de peso en su alma.
 
Néstor conocerá otra tarjeta.
Pero ambos sabrán que nunca será lo mismo.
Quizás ella vaya a un hogar donde no a cuiden.
Donde su propietario le queme las esquinas en una sádica tortura,
un lugar en el que se pierda entre tarjetas viejas y olvidadas,
o en alguna cartera que sea robada,
y acabando en un container de camino al infierno.
 
Néstor…tarjeta…60 copias de amor eterno
 
 
                                            alex cubero

Impresionante, verdaderamente impresionante!!

Tabatha.

La seva partida contra Spassky al campionat del món de 1972 ha estat un dels esdeveniments esportius més importants de la història, donades les circumstàncies politiques del moment. Aquell duel li va donar la glòria , aquella noble rivalitat amb el seu oponent, anys més tard, li va valdre l’ostracisme. Anys després, en plena guerra dels Balcans, es van tornar a enfrontar a la Iugoslàvia que aleshores guerrejava. Això i el seu confesat comunisme, va provocar el cabreig dels falcons americans, qui el van condemnar a l’exili fins a la seva mort.

Com molts dels grans genis de la història, Fisher ha mort sol i amb problemes psicològics a l’edat de 64 anys a l’illa d’Islàndia. Mai va perdre una partida d’escacs.

64. Rg6++!!!!!!!!!!!!!!!!

Barcelona-17 / Resta del món-9

26 són els gols que van marcar ahir els equips de Barcelona i de la Resta del Món

ARNALD SANLLEHY (BARCELONA). Quan hom pensa en futbol, pensa en els gols, en l’emoció que produeix quan el teu equip, aquell amb el que et sents representat, aconsegueix que la pilota entri a la porteria rival. T’embarga una sensació d’eufòria que t’obliga a saltar, a somriure però sobretot a cridar aquella paraula que és l’escènica d’aquest grandíssim esport.

Fins a 26 cops els seguidors d’un i altre equip van poder cridar GOOOOOOOL, en el partit d’ahir. Bé és cert que els seguidors de Barcelona ho van fer 8 vegades més però això no és el més important. La clau és que l’afició va gaudir com mai amb l’espectacle que van brindar els equips de Barcelona i de la Resta del món. Els jugadors van estar a to amb l’exigent públic que els seguien i van respondre amb contundència perquè un total de 5 jugadors, 3 locals i 2 visitants, van aconseguir un Hat Trick.

El partit ja va començar amb desavantatge pels visitants ja que el seu poder de convocatòria va ser menor en tots els aspectes. 1er respecte al nombre de jugadors: La bona voluntat de l’equip local va fer que els cedissin fins a tres jugadors per tal que poguessin tenir una representació a la banqueta. 2on Respecte l’afició: Els locals van poder notar com des de la grada una nodrida representació d’aficionades els empenyia fins a la porteria rival. La resta del món només en va congregar tres.

Salvatella i Colominas, en una jugada del partit

El matx va ser molt intens i disputat, almenys fins a la segona part. Els primers minuts van ser de clar domini local, encara que les ocasions van brillar per la seva absència. Els locals es van avançar en el marcador de la mà de la seva estrella, Tabatha Valls, una espècie de Ronaldinha sortida de la cantera perica. El segon gol local, obra del killer Víctor va deixar la sensació que la victòria cauria fàcilment de la seva part. La resta del Món però no es van donar per vençuts i amb l’esforç de totes les seves línies van aconseguir capgirar el marcador. Del 2-0 es va passar al 2-3. Els golejadors visitants van ser Egoitz, Fernando i Xavi Salvatella. Tot i això l’alegria no va durar gaire i de seguida els locals van aconseguir de nou l’avantatge en el marcador. El 4-3 va ser el resultat al descans. Els gols locals els van fer un nano sorgit del barri de Sant Andreu, el gran Sergi, i de nou una nana que es farà molt i molt famosa. La gran Tabi.

La segona part va ser una autèntica orgia de gols. Van caure d’una i altre part però la superioritat tècnica dels barcelonins va deixar en evidència els visitants. A l’equip local cal ressaltar dos nom propis. Uri Colominas que va deixar un Hat Trick per la posteritat i Mur, Victor Mur. El canoner local que va fer tres gols més per tancar una nit pletòrica.

 26  gols

i 5 Hat Tricks demostren

la qualitat del matx d’ahir.

En el visitant cal ressaltar l’actuació del citat Xavi S que va fer un gol de saque directe però també la d’un noi molt baixet, que corria com una llebre i s’escapava de tots els marcadors, anomenat Pol Guàrdia. Un ni altre van firmar un Hat Trick per mantenir l’orgull de la resta del Món.

La línia defensiva capitanejada per l’estrella egarenca Ferran i complementada per Oscar, Uri F, Xavi M. i Luismi, feia aigües per tot arreu i malgrat el seu esforç no van poder evitar la pluja de gols que els va caure. La creació de joc amb Balaguerman, Marta, Fernando i Egoitz tampoc podia amb els Àlex, Carlos, Xènia i Guillermo que estaven molt ben plantats al camp.

Néstor “11811″ Bogajo va dedicar molts minuts al seu club de fans

Quan faltaven 30 min. Per acabar el partit els seguidors ja s’havien quedat sense veu després d’animar durant tanta estona, el marcador treia fum de tantes vegades que havia canviat ja. El resultat era de 13-5. Els gols de Barcelona els havien fet gràcies a les internades de Dani i Uri C i amb remats dels mencionats Víctor i Tabatha amb passades dels centre-campistes: Àlex i Carlos. Fins i tot Xènia i Néstor van ajudar a incrementar el resultat amb les seves assistències precises cap a la línia davantera. Nacho Trullols va ajudar amb dos gols més.

Arribats a aquest punt els visitants van fer “de tripas corazón” i van començar a jugar més units, al passe i sense tenir por del rival. La parella Guàrdia Salvatella va fer que el resultat s’escurcés una mica però ja era massa tard per creure realment en la remontada.

Las càmeres de EscoTV van piratejar la senyal de AVS

Els dos últims gols van ser dignes de Romàrio. Primer va ser Ferran de la Resta del Món que va engaltar una pilota que va anar dirigida a l’esquadra de la porteria local. I l’últim gol el va fer Guille dels barcelonins que va fer un xut creuat des de molt lluny que el porter rival ni va veure.

El resultat final malgrat ser exagerat mostra la diferència entre els uns i els altres encara que des del punt de vista de l’afició els dos equips van oferir un espectacle al que no estem acostumats a veure. Això és futbol, Això és espectacle.

Segur, perquè no serà l’únic partit que faran aquests dos equips, ja que la intensa rivalitat que s’ha creat farà que a la nova cita, els visitants fitxaran reforços i sobretot portaran més afició que és el que en part els va faltar.

Els dos equips, celebrant junts una nova victòria conjunta de l’esperit de la 119

Un a Un

Locals (7.4)

Visitants (6.9)

 mañana empiezan los exámenes!!!!!! (por si alguno no se había enterado)….

 por consiguiente, y de todo corazón…os deseo mucha suerte a todos (incluido un servidor)

besos varios, abrazos muchos y….nos vemos el lunes!!!!

 alex cubero

MISTER SWORD (Espada para los amigos)

PEREZ DE ROZAS DIXIT:  

“El espíritu de Reinhard Gäde está recorriéndolo todo” 

“Los ingleses tienen muchos conejos y por eso les va mejor un compacto de calidad” (…¿?) 

“Ya veis que Mario García es un cachondo” 

“Vais a ser unos profesionales maravillosos, no sé dónde, pero maravillosos” 

“Mario García es el QUEEN OF THE COLOURS PASTELES”

TERRIBAS DIXIT: 

“Si em guiés per share, em dedicaria a linxar cada dia una ministra” 

“Veient la boda dels prínceps em vaig preguntar : què estem fent veient aquests freaks?” 

“Arriba un moment en què ja no tens contacte amb la gent normal” 

“La meva germana insulta quan condueix, perquè està excitada” 

“Els guionistes del cor estan tots desequilibrats, però guanyen un pastón” 

“Les perruqueres s’han convertit en els confessionaris perquè la gent ja no va a l’església” 

“Jo estic en algunes webs vestida de sadomasoquista pegant en Pascual Maragall. Van agafar el cos d’una tia que està bastant millor que jo, així que de fet hi surto guanyant”.  

“Alguns dies he entrat a sumari dient: mama, por, por. Perquè estic molt nerviosa” 

“A mi més igual el que faci la gent gran. Com si es volen empassar un tub sencer de viagres” 

El Estado de Israel podría ser insuficiente para albergar a los 13 millones de judíos que hay todo el mundo, de ahí que esta semana un grupo de rabinos y líderes de los colonos que viven en Cisjordania hayan lanzado la idea de crear un nuevo Estado en los territorios ocupados, con su propia bandera y su propio himno nacional.

Cualquiera que lo desee ya puede presentar sus propuestas para la bandera y el himno. Los ganadores del concurso obtendrán un premio de varios miles de shekels (un euro son casi seis shekels) y podrán entrar en los anales del pueblo judío.

La iniciativa se lanzó ayer por la tarde por medio de unas hojas que se distribuyeron en todas las sinagogas de los territorios ocupados y en sinagogas del interior de Israel afines a los movimientos radicales de los colonos.

Se trata de la primera respuesta de los colonos a la conferencia de Annapolis, donde según algunos dirigentes radicales, el primer ministro Ehud Olmert ha vendido el Gran Israel y ha dado luz verde a Estados Unidos para que desmantele las colonias judías de Cisjordania.

“¿Vamos a permanecer quietos, como corderos que van al matadero, mientras este malvado gobierno destruye la vida de decenas de miles de familias israelíes como ya hicieron con nuestros hermanos de Gaza? ¿Vamos a rendirnos al ‘eje del mal’ de Jerusalén y ayudarle a convertir 120.000 judíos en refugiados en su propia tierra?”, pregunta el rabino Shalom Dov Wolpe en uno de los artículos distribuidos en las sinagogas.

“La respuesta es sencilla”, responde el mismo rabino. “Primero hemos de internalizar las lecciones de la cruel expulsión de Gaza y no vivir de ilusiones. Depende de nosotros escoger entre que nos conduzcan al matadero -que Dios no lo permita- o defender nuestras vidas frente a las intenciones del gobierno”.

Para combatir a la conferencia de Annapolis, un grupo de rabinos ha dirigido una carta abierta al presidente Bush en la que se le advierte que si las resoluciones de la conferencia siguen adelante, se provocará “la ira del Todopoderoso”.

Recuerdan que el desastre del Katrina no fue un hecho aislado y espontáneo sino que se produjo por voluntad de Dios en respuesta a la evacuación forzosa de los colonos que vivían en Gaza, y advierte que algo más horrible sucederá si ahora se intenta arrancar a los colonos de Cisjordania.

“No cabe duda de que la única solución que tenemos es declarar inmediatamente el establecimiento de un Estado judío autónomo en Judea y Samaria (los nombres bíblicos de Cisjordania). Ha llegado el momento de considerar seriamente la creación de un cuerpo legal que una los asentamientos judíos de Judea y Samaria para crear un estado”, continúa el rabino Shalom Dov Wolpe.

De lo que tampoco cabe duda es de que los colonos de Cisjordania no permanecerán con los brazos cruzados ante un hipotético desmantelamiento de sus colonias, si es que esto llega a suceder, como ocurrió con sus correligionarios de la franja de Gaza

Aquesta gent és molt i molt perillosa, es tracta dels colons que fan que els territoris palestins siguin bantustans inconnexes, que estiguin plens de checkpoints (controls militars), que el mur es mengi terres palestines en funció dels assentaments,…

Els 400 mil colons jueus que habiten a Cisjordània i a l’Est de Jerusalem (Territoris Palestins juntament amb Gaza) són, diria jo, el principal problema per a arribar a qualsevol solució al conflicte. Aqui veieu com les gasten

Tenen la indecència moral de dir que el seu estat els vol fer refugiats a la seva propia terra, quan l’estat d’Israel va  causar en el seu dia més de 700 mil refugiats que avui ja són més de 4 milions durant les guerres de 1948 i de 1967. 

L’evacuació de Gaza, citada per aquests… personatges va afectar 5 mil colons que partien en tres la franja de Gaza, ón viuen quasi 1’5 milions de palestins. Avui Gaza és una presó d’ón no es pot sortir ni entrar, no hi ha aigua ni electricitat, les aigues residuals estan al punt del col·lapse, hi ha assassinats indiscriminats extrajudicials, es destrueixen vivendes per crear franjes de seguretat i la majoria de la població subsisteix de l’ajuda internacional que Israel accepta deixar-hi entrar.

Y es que más allá de la intención de persuadir o de estar o no de acuerdo con lo que se plantee en el spot, admiro esas mentes pensantes y brillantes que realizan auténticas microobras de arte. 

Hoy inicio un minimaratón de publicidad en el blog, en el que os iré mostrando algunas de las perlas de la publicidad actual. Y entre estas, empiezo por Amnistía Internacional, que ha apostado por unas campañas muy atrevidas, duras y arriesgadas, pero a la vez geniales. 

Alex Cubero 

PD: Para las próximas entregas os prometo algunos anuncios menos “duros” y más divertidos. Saludos!